Uncategorized

Públic o privat? Qualitat!

77178_10152551116044574_7569895205658294428_nSegur que el títol generarà alguna adhesió i moltes animadversions. És habitual quan un s’atreveix a qüestionar determinats plantejaments que, conjuntament amb molts suports mediàtics i d’entitats d’arreu, es vol generar la creença que tot allò gestionat públicament se’n dóna un millor servei que en lo privat. M’agradaria analitzar-ne un cas, concret i real, sobre la gestió de l’aigua dels municipis, tema d’actualitat.

Les campanyes promogudes per entitats i partits polítics, alguns governant pobles i ciutats del nostre país (i comarca), tenen una única consigna clara: remunicipalitzem el servei d’aigua. Segurament estan convençuts per uns ideals (i potser també estudis demostratius) que aquest model de gestió acaba sent el més òptim pel ciutadà, tan a nivell de cost i eficiència com també de qualitat. Uns ideals que, per contra, no tenen la capacitat (o l’atreviment) de posar en pràctica més enllà d’explicar-ho amb els 140 caràcters d’un tweet. Però jo el puc qüestionar, amb números a la mà (de qualitat, cost i eficiència) que ni un extrem ni l’altre tenen la raó absoluta, i que cada cas és un món a analitzar.

Ens situem a Gironella, municipi de poc més de 4.800 habitants, i que disposava (i disposa) d’un servei públic d’aigua a tots els veïns del municipi i també de colònies del municipi veí de Casserres. I ens situem a l’any 2010 quan, per l’infortuni de la defunció de l’encarregat del servei municipal d’aigües i alguna jubilació prevista, l’ajuntament ha de prendre una decisió cabdal: treure el concurs per la gestió del servei d’aigües municipal o contractar novament personal i mantenir-ne la gestió. Tenint en compte que la única missió que teníem en aquell moment era garantir el servei a tots els nostres ciutadans i que el servei fós de la màxima qualitat, sense posar per davant la ideologia a la necessitat i servei als veïns, vam optar per una solució mixta: que una empresa experta en gestioni el dia a dia i garanteixi l’arribada de l’aigua, en absoluta qualitat a totes les llars, i que l’ajuntament en segueixi tenint la potestat recaptatòria i, per tant, la titularitat del servei. Això és privatitzar un servei? Al meu entendre no. Això és remunicipalitzar un servei? Doncs també diria que no. Això és trobar la millor solució per gestionar un servei públic amb la col·laboració dels qui més capacitat humana, material i coneixement tenen. I això què va suposar per l’ajuntament? Doncs un estalvi anual superior al 43% dels costos que tenia, podent traslladar aquest estalvi amb noves inversions per seguir millorant el servei de l’aigua. Inversions de més de 300.000 euros en els últims 5 anys, i sense que s’hagi repercutit això al rebut dels ciutadans. Al contrari: hem aconseguit rebaixar el cost mínim a tots els ciutadans i compensar així l’augment del cànon de l’aigua proposat per l’Agència Catalana de l’Aigua.

Amb un exemple clar i real un pot adonar-se que les consignes polítiques estan molt bé, que els discursos (i onades populistes) sobre la remunicipalització dels serveis sonen bé a les nostres orelles, però que la realitat palpable és una altra i que per sobre de qui acaba prestant el servei, un ens públic o un privat, hi ha quelcom que ningú no ha de posar-ho en dubte: la qualitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s