Uncategorized

Gràcies Berguedà!

consell-comarcal-2015-1270x700Avui poso punt i final a una etapa feliç arrelada a la meva comarca, el Berguedà. Fer aquest pas no és mai fàcil, però a vegades lo necessari no sempre n’és. La meva incorporació en altres responsabilitats al govern de la Generalitat de Catalunya, engrescadores i alhora plenes de reptes desconeguts.

Qui havia de dir fa 3 anys i 2 mesos que hauríem estat capaços de fer alguns dels canvis que hem aconseguit? Segurament no els hem aconseguit tots, d’això no en dubto ni me n’amago pas. Però també és bo posar de relleu allò positiu de les administracions comarcals, com són el Consell Comarcal i l’Agència de Desenvolupament. Institucions amb un enorme capital humà que treballen per la comarca i s’adapten, constantment, als canvis que es van produint. Gràcies a tots i totes per la vostra implicació al projecte.

Marxo mitjanament satisfet per la feina feta (ja sabeu que sóc exigent). Hem modernitzat estructures i llocs de treball, hem resolt alguns projectes necessaris per la comarca, hem posat fil a l’agulla en altres que encara estan per resoldre i sobretot hem fet un salt per ser encara més útils a la comarca. I quan dic comarca ho faig referint-me als ciutadans i també als ajuntaments. Som més propers i oferim més serveis, fem “d’ajuntament dels ajuntaments” en molts serveis, ens coordinem i, amb l’impuls del Consell d’Alcaldes, generem consensos territorials amb temes prou sensibles. I agraeixo a tothom qui ho ha fet possible.

Però avui poso punt i final, no sense agrair especialment també als companys de govern, de tot al Consell Comarcal i d’alcaldies. Hem treballat plegats i, malgrat no sempre amb la visió exacta de les coses, hem deixat les diferències de banda per seguir avançant. Ara tocarà fer el mateix: seguir la línia de treball amb la nova presidència del Consell, a qui desitjo els millors encerts del món per seguir aquesta tasca. Jo seguiré, des de Gironella i des d’on calgui, aportant opinió, suport i feina per projectar el Berguedà tal i com es mereix. Només em falta dir un enorme gràcies, gràcies Berguedà!

Anuncis
Uncategorized

El 2019, seguim!

La vida són decisions. Decisions de tota mena. Algunes són personals, altres professionals. Però totes, inevitablement, acaben marcant el nostre futur. I a mi, ara, em toca prendre’n una.

Com la majoria sabeu, ja fa 8 anys que tinc el repte i l’honor d’estar al capdavant de l’alcaldia de Gironella, la Vila on he nascut i crescut, la Vila que m’estimo. Per això un dia vaig assumir el compromís d’involucrar-m’hi i treballar per millorar-la. I ho hem fet!, cadascú pot valorar els canvis que Gironella ha tingut en els darrers anys i en pot fer el seu balanç. Jo, personalment, estic molt satisfet de la feina feta en molts camps: hem endreçat econòmicament l’Ajuntament, hem estat capaços de donar sortida a necessitats del dia a dia i també a projectes de gran abast per a tota la població, i hem prioritzat acompanyar i donar oportunitats als qui més han patit i estan patint les conseqüències de la crisi. Sí, estic i estem orgullosos de la feina feta.

Tot plegat, en uns anys en què la situació política que viu el nostre país també ha requerit la nostra implicació. Ho hem fet convençuts que calia (i cal): estar al costat dels nostres representants institucionals, que han estat escollits pel poble i que, legítimament, defensen un projecte polític per Catalunya que li permeti fer salts en la millora de la qualitat de vida de tots els qui hi vivim.

Ara és el moment de prendre decisions. Fa mesos que un es pregunta què ha de fer per seguir transformant Gironella, perquè segueixi viva i dinàmica, perquè la gent se l’estimi i se’n senti orgullosa. I cal decidir qui ha d’estar al capdavant de l’equip de persones que, de cara al 2019, vulgui guanyar-se la confiança de la gent per seguir pilotant l’ajuntament de Gironella. Decisions que ni són fàcils de prendre, ni es poden prendre d’un dia per l’altre.

I ho tinc decidit. Si la gent del Partit Demòcrata em fa confiança en el procés de primàries que s’obrirà al setembre, em tornaré a presentar per encapçalar un equip que segueixi treballant cada dia de l’any per fer de Gironella la Vila que tots desitgem. Perquè segueixo i seguim tenint somnis i projectes per resoldre allò que encara no hem estat capaços de fer. Perquè la llista de projectes de futur segueix sent més llarga que la de projectes aconseguits. Perquè em sento amb les forces i l’energia per afrontar un nou mandat que no només serà intens en el vessant local sinó també en el nacional. I perquè els projectes han de començar i acabar, però el nostre encara li queda una llarga vida.

Per tot això intentaré convèncer als associats del partit que em facin novament confiança, conjuntament amb un equip de persones, per acabar aquesta transformació de Gironella que en els últims  anys ja hem traçat i demostrat. Tenim clar quin projecte volem per Gironella, i el defensaré per continuar-lo fent realitat a partir del 2019. Compto amb tots vosaltres.

 

David Font, alcalde de Gironella. 10 d’agost del 2018.

Uncategorized

Públic o privat? Qualitat!

77178_10152551116044574_7569895205658294428_nSegur que el títol generarà alguna adhesió i moltes animadversions. És habitual quan un s’atreveix a qüestionar determinats plantejaments que, conjuntament amb molts suports mediàtics i d’entitats d’arreu, es vol generar la creença que tot allò gestionat públicament se’n dóna un millor servei que en lo privat. M’agradaria analitzar-ne un cas, concret i real, sobre la gestió de l’aigua dels municipis, tema d’actualitat.

Les campanyes promogudes per entitats i partits polítics, alguns governant pobles i ciutats del nostre país (i comarca), tenen una única consigna clara: remunicipalitzem el servei d’aigua. Segurament estan convençuts per uns ideals (i potser també estudis demostratius) que aquest model de gestió acaba sent el més òptim pel ciutadà, tan a nivell de cost i eficiència com també de qualitat. Uns ideals que, per contra, no tenen la capacitat (o l’atreviment) de posar en pràctica més enllà d’explicar-ho amb els 140 caràcters d’un tweet. Però jo el puc qüestionar, amb números a la mà (de qualitat, cost i eficiència) que ni un extrem ni l’altre tenen la raó absoluta, i que cada cas és un món a analitzar.

Ens situem a Gironella, municipi de poc més de 4.800 habitants, i que disposava (i disposa) d’un servei públic d’aigua a tots els veïns del municipi i també de colònies del municipi veí de Casserres. I ens situem a l’any 2010 quan, per l’infortuni de la defunció de l’encarregat del servei municipal d’aigües i alguna jubilació prevista, l’ajuntament ha de prendre una decisió cabdal: treure el concurs per la gestió del servei d’aigües municipal o contractar novament personal i mantenir-ne la gestió. Tenint en compte que la única missió que teníem en aquell moment era garantir el servei a tots els nostres ciutadans i que el servei fós de la màxima qualitat, sense posar per davant la ideologia a la necessitat i servei als veïns, vam optar per una solució mixta: que una empresa experta en gestioni el dia a dia i garanteixi l’arribada de l’aigua, en absoluta qualitat a totes les llars, i que l’ajuntament en segueixi tenint la potestat recaptatòria i, per tant, la titularitat del servei. Això és privatitzar un servei? Al meu entendre no. Això és remunicipalitzar un servei? Doncs també diria que no. Això és trobar la millor solució per gestionar un servei públic amb la col·laboració dels qui més capacitat humana, material i coneixement tenen. I això què va suposar per l’ajuntament? Doncs un estalvi anual superior al 43% dels costos que tenia, podent traslladar aquest estalvi amb noves inversions per seguir millorant el servei de l’aigua. Inversions de més de 300.000 euros en els últims 5 anys, i sense que s’hagi repercutit això al rebut dels ciutadans. Al contrari: hem aconseguit rebaixar el cost mínim a tots els ciutadans i compensar així l’augment del cànon de l’aigua proposat per l’Agència Catalana de l’Aigua.

Amb un exemple clar i real un pot adonar-se que les consignes polítiques estan molt bé, que els discursos (i onades populistes) sobre la remunicipalització dels serveis sonen bé a les nostres orelles, però que la realitat palpable és una altra i que per sobre de qui acaba prestant el servei, un ens públic o un privat, hi ha quelcom que ningú no ha de posar-ho en dubte: la qualitat.